Recitació

A COED vam estar recitant poemes durants tres classes on cadascú havia de recitar un poema individual davant de tota la classe.
El poema que vaig escollir és de Joan Maragall perquè m'agrada el seu estil de poesia i concretament el que es titula " Després de la tempestat".
Els moments previs a l'inici s'em podia veure molt nerviosa per la por d'equivocar-me en algun fragment o quedar-me en blanc davant de tothom.
Us deixo el meu poema.

DESPRÉS DE LA TEMPESTAT

Quan s'esqueixen els núvols sobre el cel 
la ciutat surt rient de la tempesta, 
regalant d'aigua lluminosa arreu, 
remorejant de nou en sons de festa. 

Recomença el remor en la ciutat 
i en el rostre dels homes l'alegria: 
els núvols sobre el cel s'han esqueixat, 
la tenebrosa nit torna a ser dia. 

Cadascú alça els ulls per si retroba 
la gran blavor del cel, tan oblidada! 
Beneita sies, tempestat passada, 
perquè fas alçar els ulls a la llum nova!  

   

Joan Maragall 

Opinió:

He intentat que la recitació fos natural.Tot i així destaco el fet que els nervis han fet que la meva veu sonés una mica tremolosa, però en el fons , penso que ho he sapigut portar força bé.
També vull destacar el fet que la meva recitació al tractar-se d'un tema informal m'ha permès desenvolupar-me amb un caire més amistós i tranquil.
Pel que fa al llenguatge-corporal( gesticulació de la cara, moviments amb les mans,etc) crec que he fet el que he pogut, tot i que sent crítica i veient el vídeo haig de confessar que m'he mogut una mica ja que estava bastant nerviosa.
Ha sigut una classe on he pogut aprendre a controlar una mica més els nervis i la mirada al públic i sobretot de poder veure als companys recitant i esforçant-se si es quedaven an blanc amb molt d'esforç.