Després d'haver llegit aquest llibre de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, el qual ens dona un seguit d'eines que ens ajuda i ens guia per ser un bon orador: tenir una bona tècnica, perdre els nervis i recursos per preparar-se bé un discurs.
El llibre, d’una manera molt senzilla ens dóna idees, trucs i tècniques
per portar a la pràctica el nostre objectiu de millorar a l’hora de
comunicar. De fet l’índex és molt pràctic per poder localitzar allò que
més t’interessa millorar. En els diferents apartats, dintre de cada
capítol, et recomanen que es deu fer i que no, d’una manera molt breu i
concisa.
També ens parlen de d’importància de la mirada, de la veu, de
l’entonació, de la respiració, del silencia, etc... que són altres
aspectes que també em de tenir molt en compte a l’hora de parlar, sense
deixar de banda el llenguatge oral i el llenguatge corporal que fem
servir.
Un discurs oral no ha de ser llegit, un bon orador ha d’improvisar amb
naturalesa i adaptar el discurs al públic. La improvisació consta dels
nostres propis coneixements, és a dir dominar el tema i la nostra
memòria, la memòria s’ha d’utilitzar parcialment, és a dir hem de
memoritzar paraules claus i no pas tot el discurs.
Valoració:
Pensava que el fet de comunicar correctament era innat i que si no
anava amb la meva personalitat ja no ho podria fer en tota la vida. De
fet, observo molt atentament a tota aquesta gent que te facilitat de
comunicació i creia que ja no hi havia res a fer per tal de parlar com
ells. En canvi, “Com parlar bé en públic” m’ha donat esperances de que
un dia ho podré fer millor del que ho faig ara. Potser la comoditat, tal
i com diuen els autors, em frenava a aprendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada